L’Estany, amb 403 habitants (segons dades Idescat 2023) està situat al nord del Moianès, a 870 metres d’alçada i envoltat de muntanyes que oscil·len entre els 900 i els 1020 metres.

El relleu del terme de l’Estany correspon a una sèrie de replecs, falles i encavalcaments geològics formats fa més de vint-i-cinc milions d’anys. Es tracta d’una conca natural envoltada de carenes, serrats, turons i colls, fet que provoca que l’aigua s’acumuli fàcilment al fons de la depressió, és a dir, al prat del sud del poble. L’acumulació d’aigua va comportar la formació fa menys d’11.500 anys, d’un estany d’aproximadament 300.000 m2 de superfície, que tot i que ara no hi és va donar nom a la població.

Des dels segles baix medievals, el monestir va intentar dominar l’aigua de l’estany mitjançant una xarxa de recs i sèquies. Hi ha notícies d’obres de manteniment d’aquesta xarxa l’any 1554, amb l’objectiu de millorar la salubritat de la zona i guanyar terrenys de conreu, augmentar la producció agrícola i cobrar més impostos. La dessecació final de l’estany arribà de la mà de l’enginyeria amb la construcció d’una mina de desguàs entre els anys 1734 i 1737. Les obres d’aquesta nova infraestructura van consistir a soterrar i cobrir l’antiga sèquia major, i augmentar el pendent d’escorrentia per garantir l’evacuació de les aigües de l’estany. Després de gairebé tres segles en funcionament la mina manté la seva funció: impedir que l’aigua quedi estancada, fent-la circular, i evitar la formació de l’estany.

La petita població de l’Estany neix entorn del Monestir de Santa Maria de l’Estany,  un dels monuments més insignes del romànic català.

Enllaç amb la web de l'Ajuntament: https://www.estany.cat/

Enllaç amb Turisme de l'Estany: www.viulestany.cat